Ruta dels búnquers la Jonquera. Ruta 16 Alt Empordà

La ruta dels búnquers vol facilitar la comprensió del moment històric en el qual varen ser edificats.

Ens situem als períodes finals de la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, els búnquers es connecten de forma vertical en la coneguda Línia Atlàntica i en l’eix horitzontal, en l’anomenada Organización Defensiva del Pirineo o més coneguda com la Línia P.

Una característica destacable d’aquesta línia no era fer front a amenaces republicanes o franceses, sinó protegir “La Nueva España” dels nazis amb exèrcit mecanitzat, per tant aquesta la Línia P (Organización Defensiva de los Pirineos) estava preparada per aturar el pas de blindats.

Els búnquers, construccions militars anomenades també fortins o assentaments fortificats són construccions arquitectòniques construïdes amb diferents materials amb un únic objectiu: atrinxerar un exèrcit per millorar la seva defensa, tant els actius humans com armamentístics.

La seva característica comuna és estar ben camuflats en l’entorn i integrats en el paisatge. Aquests búnquers de formigó responien a noves necessitats tàctiques, degudes en bona part a l’aparició de l’aviació i les innovacions en armament.

Els tres búnquers niu-metralladora suposen un complement defensiu de l’observatori d’Agullana (búnquer de Can Palau), construït l’any 1940. Les construccions estaven supervisades des d’un comandament únic dins una zona concreta, per no perdre mai el contacte amb el comandament del sector.

Aquesta solució defensiva va esdevenir prioritària pel general Franco amb una missió: evitar una invasió militar a través de França, ja que considerava que aquesta zona era el punt dèbil per on els enemics podien començar una hipotètica invasió d’Espanya.).

Els búnquers van ser construïts per diferents batallons del Regiment de Fortificacions núm. 3 desde 1943. La seva diferencia, respecte a altres d’aquestes característiques, radica en què, els interiors estan més ben arremolinats i pintats. Tenen llargues galeries de volta i amb una estructura funcional i estratègica concretes, com ara les diferents proteccions internes contra possibles atacs de granades, els espais de tropa, dormitoris, sales de comandament, dipòsits d’armament, magatzems de munició, rebost, desaigües, latrines… Pel que fa als exteriors, estan molt ben camuflats i adaptats al terreny. En general passen desapercebuts, sobretot amb la situació actual en què els boscos tenen un sotabosc intens.

La ruta dels búnquers de la Jonquera comença  a l’encreuament AE20 d’Itinerànnia situat entre els carrers Vinya d’en Laporta i Lluís Companys Seguint pel carrer Vinya d’en Laporta, girem pel carrer Bosch de la Trinxeria i arribem al carrer Major, on trobem el centre cultural can Laporta, Centre d’Informació i Interpretació del Paratge d’Interès Nacional de l’Albera . Uns metres més endavant a l’esquerra, trobem el Museu Memorial de l’Exili (MUME), un centre d’interpretació que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya. El MUME compagina les funcions museístiques, a través de les exposicions permanent i temporals, amb les de recerca històrica i de difusió pedagògica. Durant l’any organitzen visites guiades, algunes d’elles amb la possibilitat d’entrar als búnquers.

Continuem pel carrer Major i seguint les marques de color groc, a l’Avinguda Miquel Martí i Pol, girarem a l’esquerra. Just al final del carrer hi ha un pas subterrani, on trobem l’encreuament J7, per arribar al conjunt de búnquers passem per sota el pas subterrani i girem a la dreta. Al cap de pocs metres ja trobarem el primer dels búnquers-metralleta a la dreta, M21 CR10.

És un búnquer  niu de metralladora amb un accés i una boca de metralladora per a cobrir la direcció nord-est al costat esquerre de la N-II. Compta amb un passadís i dues habitacions amb funcions de dipòsit d’armament, rebost i refugi de personal a la planta baixa. Aquest búnquer té dos trams d’escala per accedir al nivell superior, planta pis, on hi ha la boca de la metralladora. Està fabricat amb formigó armat i compta amb acabats pintats: les parets de blanc i el sòcol de gris.

Si seguim cap a l’esquerra al cap de pocs metres trobarem  el següent M22 CR10 és un búnquer niu de metralladora amb un accés i una boca de metralladora per a cobrir la direcció nord al costat esquerre de la N-II. Compta amb un passadís i dues habitacions, una de gran i una de petita, amb funcions de dipòsit d’armament, rebost i refugi de personal.

Situat a l’interior d’un turó, l’accés des de l’exterior es fa a partir d’una perforació del terreny en forma de passadís. Està fabricat amb formigó armat i amb acabats pintats: les parets de blanc i el sòcol de gris.

 I tot seguint el camí al final de tot hi veiem el búnquer M2 CR95, construït l'any 1945 per l’Exèrcit Espanyol amb accés subterrani, amb escala de gat metàl·lica i una boca de metralladora, per a cobrir la dirección nord, al costat esquerre de la N-II. Disposa de passadís i una habitació per a allotjar la metralladora. Està fabricat amb formigó armat sense acabats pintats.

La tornada és pel mateix camí.