Ruta per l'Espai d'Interès Natural de la Serra Llarga: Algerri - La Figuera - Algerri

Ruta circular per la part del terme municipal d’Algerri inclòs dins l’Espai Natural Protegit de la Serra Llarga-Secans de la Noguera en la que, sortint des del mateix poble d’Algerri i seguint itineraris de l’E.I.N. Serra Llarga, es fa un recorregut en què s’arriba fins l’abandonat llogarret de la Figuera.
La Serra Llarga, és un espai inclòs dins la xarxa d’Espais Naturals Protegits de Catalunya i és una mostra dels espais secs continentals de Catalunya. El seu substrat guixenc aporta un interès especials, ja que permet l’aparició de flora adaptada a aquest tipus de roca i és l’hàbitat d’ocells esteparis. A més a més, el caràcter més aviat tou de les roques que la formen, juntament amb el pas del temps, ha donat a la Serra Llarga una característica formació constituïda per una alineació longitudinal de petits turons
El punt d’inici del nostre recorregut fou l’aparcament de la gasolinera d’Algerri, lloc des d’on vàrem dirigir-nos cap a l’ermita de Sant Blai, situada en un turonet gairebé a les afores del poble.
Tot seguit i després de creuar la C-26, sortírem del poble tot buscant el camí de Castelló de Farfanya. Just travessat el pont del barranc de la Garriga, uns indicadors ens recorden que el primer tram del nostre recorregut coincidirà alhora amb el Camí de Sant Jaume i amb l’itinerari de l’EIN Serra Llarga.
Així doncs, anem seguint el camí d'Algerri a Castelló de Farfanya que discorre paral·lel al peu del vessant sud de la Serra Llarga i en el que anem trobant diferents indicadors assenyalant diferents punts d’interès com una cabana de tova, el clot del Sacro, una formació geològica ...
Després però d’uns 4 quilòmetres, abandonem el camí de Castelló i continuem a l’esquerra pel camí que, que pujant des d'Albesa, travessa la Serra Llarga i es dirigeix va cap a la Figuera.
Sempre cap al nord i guanyant desnivell de manera molt suau, seguim el camí de la Figuera durant uns 4 quilòmetres més. Al llarg d’aquest segon tram del recorregut, enmig d’un bosquet al costat del camí, trobem un pilaret dedicat a Sant Urbà. La sorpresa és que quan l’obrim per veure la imatge del sant, el que ens apareix són ruscs d’abelles... Més endavant també, ens desviem del camí de la Figuera per arribar-nos al Tossalet de l’Agustí, petit turó envoltat de camps de pomeres i situat davant de la Figuera, que ofereix una magnífica panoràmica del llogarret.
Continuem endavant tot seguint el camí del Pla de la Figuera, ara protegit per un marge de pedra, fins arribar a l’espai on es troba la Font de la Figuera, al peu mateix del llogarret.
A partir d’aquí i tot i que ens consta que hi ha un camí que fent retomb permet accedir sense dificultat al capdamunt del penya-segat on es troba la petita església de Sant Urbà, nosaltres decidim pujar-hi tirant pel dret. Seguint un camí que s’enfila cap a la primera línia d’habitatges i continuant pel mig de les runes, anem guanyant alçada fins arribar, primer al peu de la penya on es troben l’església i les ruïnes del castell i, tot seguit vorejant cap a llevant, a la part alta del turó.
Abans de continuar endavant tot buscant el camí de la Figuera a Algerri, visita a la remodelada esglesiola d’origen romànic de Sant Urbà (s. XII) i a les restes del que fou el petit castell de la Figuera, en realitat una torre quadrada probablement construïda al llarg del segle XII, en l’època en què aquestes terres es varen anar conquerint als musulmans.
Passem pel costat de les Granges Torremorell i anem seguint el camí que, entre camps de conreu de cereals, es dirigeix decididament cap a Algerri.
En poc més de 2,5 quilòmetres, el camí que baixa de la Figuera enllaça amb el camí de la Garriga, pista asfaltada que baixa cap a Algerri tot travessant la Serra Llarga i que discorre paral·lela per la riba dreta del barranc de la Garriga.
Poc després, al costat dret del camí de la Garriga, trobem la primera de les zones on hi ha diferents Trullets. Un plafó informatiu ens explica que es tracta d’antigues tines excavades a la roca amb l’objectiu d’emmagatzemar el vi durant el temps necessari per fer el procés de la fermentació i la seva posterior extracció per la comercialització o consum. Tot i que llegim que hi han hagut actuacions per a la seva dignificació, el seu estat és de deixadesa i de progressiu deteriorament.
També a la dreta del camí de la Garriga i just a l’entrada d’Algerri, trobem una segona zona de Trullets amb un estat de deixadesa encara superior als anteriors. Ens crida l’atenció una edificació que hi ha al costat del Trullets, amb tres sitges que possiblement s’utilitzaven per l’emmagatzematge de cereals.
Deixem el camí de la Garriga i continuem a la dreta, tot dirigint-nos cap a la part alta del turó on es troben les restes de l’antic castell d'Algerri. El camí d’accés al castell pel seu vessant nord, ben aviat es transforma en un costerut senderó, que en cinc minuts ens permet arribar dalt del cim.
Un plafó informatiu ens explica l’origen i les vicissituds que la fortalesa ha anat patint al llarg dels segles i que l’han portat al seu estat actual d'abandonament i d'enrunament. Tot i així, la seva privilegiada posició en el cim d’un dels tossals que forma part de la Serra Llarga, el converteixen en un mirador de 360º amb vistes d’Algerri i tot el seu entorn.
La vista d’un senderó que, fent ziga-zaga, va baixant per la vessant meridional, ens permet arribar a les primeres cases d’Algerri situades al peu del turó del castell. Un cartell avisava de la prohibició d’accedir al castell pel perill de despreniments...
Arribats al carrer de la Costa, continuem direcció al Cementiri per tal d’apropar-nos a l’àrea on es troba la tercera zona de Trullets. Com en les altres dues àrees on hem trobat aquests monuments, els 10 trullets d’aquesta zona estan situats en un dels vessants de la Serra Llarga i el sòl on estan construïts està format per roca de guix cristal·litzat.
Deixem enrere la zona del cementiri i, seguint el carrer d’Andaní, ens dirigim cap al centre del nucli antic de la vila on anirem trobant l’església de Santa Maria (d'origen gòtic però modificada al segle XVIII), l’edifici de l’Ajuntament, la Font de Baix (mitjans s. XVIII), la casa Escolà (Neoclàssica de 1764), ...
Finalment, seguint el carrer de la Bassa i creuant la C-26, tornarem al lloc on havíem aparcat el cotxe.
------------------------------------------------------------------------------------
Una de les maneres d’arribar a Algerri des de Lleida, és seguir la LP-9221 que passant per Torre-serona i Benavent de Segrià, ens permet arribar a Albesa, poble des d’on surt una pista asfaltada que porta a Algerri.
------------------------------------------------------------------------------------
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...