SL-C 130 Sant Moí
a prop de Montesquiu, Catalunya (España)
Vista 1250 vegades, descarregada 68 vegades
Fotos de la ruta
Descripció de l'itinerari
Punt inici: aparcament del castell de Montesquiu
L’itinerari ens porta a l’ermita romànica de Sant Moí. Té el seu inici a l’aparcament del castell de Montesquiu, baixa pel corriol fins a font Codineta, puja cap a Planeses i entra a Sant Moí després de creuar el torrent de les Dous. De tornada passa per la Farga de Bebié, va fins a la font de Planeses i puja de nou a l’aparcament del castell de Montesquiu des de font Codineta. Aquest itinerari coincideix en alguns trams amb el GR 151 i el GR 210.
Des de l’aparcament del castell de Montesquiu anem a buscar el sender que baixa en direcció nord per la banda esquerra del castell. El camí ens porta a font Codineta, al creuar el pont seguim la pista fins a trobar un sender que surt a la nostra dreta i ens portarà a la Solana. D’allà pugem a l’esquerra fins a arribar al coll de Planeses. Seguim fins a Planeses, la pista discorre al costat dels camps fins a entrar de nou dins el bosc. La seguim fins trobar un petit sender que marxa avall per l’esquerra i que ens portarà a creuar el torrent de les Dous. Passat el torrent el corriol s’enfila bosc amunt fins a sortir a un pedregar el qual creuem i reprenem el camí fins a arribar a la pista que ve dels Bufadors. L’agafem a l’esquerra i arribem a l’ermita de Sant Moí. En aquest punt ens trobem amb el GR 151 el qual ja no deixarem fins al final de l’itinerari.
L’ermita de Sant Moí és una petita construcció preromànica, o d'un romànic molt primitiu, probablement edificada a finals del segle X. El temple està format per una sola nau coberta per un entramat de bigues de fusta i capçada per un absis semicircular, l’interior del qual està decorat amb pintures neoromàniques elaborades durant la darrera restauració. Diuen que aquest és el lloc on va viure l’ermità Moí, que més tard esdevingué sant.
Per tornar cap al castell, agafem la pista que surt de Sant Moí direcció la Farga de Bebié. La pista surt del límit de Parc i ens porta a les casilles de la Farga, les quals travessem pel mig i pugem les escales que ens porten a la via del tren. Seguim a mà esquerra fins haver creuat el pont. Passat el pont de la via, el camí segueix a l’esquerra i arriba a la Farga de Bebié. Entrem a la colònia per l’antiga carretera N-152 i seguim fins a trobar-nos el pont que creua el riu Ter. Travessem el pont i seguim a l’esquerra, el camí ens portarà a l’estació de tren. En aquest punt ens trobem amb el GR 210 Camí vora Ter el qual ja no deixarem fins al final de l’itinerari.
Des de l’estació de tren de la Farga de Bebié seguim la carretera de l’esquerra i uns metres endavant passem pel mig de les cases del Solell. Continuem recte i trobem que el camí esdevé un petit sender que entra de nou al Parc i puja fins a la font de Planeses. Des d’aquí l’itinerari segueix per pista fins a trobar el pont de font Codineta. Passat el pont que creua la riera, la pista fa un revolt molt marcat a l’esquerra; a la dreta, ens queda la via del tren. Agafem el corriol que s’enfila i que ens pujarà directament a l’aparcament del castell de Montesquiu.
[ES]
Punto de inicio: aparcamiento del castillo de Montesquiu
El itinerario nos lleva a la ermita románica de Sant Moí. Tiene su inicio en el aparcamiento del castillo de Montesquiu, baja por el sendero hasta fuente Codineta, sube hacia Planeses y entra en Sant Moí tras cruzar el Torrent de las Dous. De vuelta pasa por La Farga de Bevié, va hasta la fuente de Planeses y sube de nuevo al aparcamiento del castillo de Montesquiu desde fuente Codineta. Este itinerario coincide en algunos tramos con el GR151 y el GR210.
Desde el aparcamiento del castillo de Montesquiu vamos a buscar el sendero que baja en dirección norte por el lado izquierdo del castillo. El camino nos lleva a fuente Codineta, al cruzar el puente seguimos la pista hasta encontrar un sendero que sale a nuestra derecha y nos llevará a la Solana. De ahí subimos a la izquierda hasta llegar al collado de Planeses. Seguimos hasta Planeses, la pista discurre junto a los campos hasta entrar de nuevo en el bosque. La seguimos hasta encontrar un pequeño sendero que marcha abajo por la izquierda y que nos llevará a cruzar el torrente de les Dous. Pasado el torrente, el sendero trepa bosque arriba hasta salir a un pedregal el que cruzamos y retomamos el camino hasta llegar a la pista que viene de los Bufadors. La tomamos a la izquierda y llegamos a la ermita de Sant Moí. En este punto nos encontramos con el GR 151 el cual ya no dejaremos hasta el final del itinerario.
La ermita de Sant Moí es una pequeña construcción prerrománica, o de un románico muy primitivo, probablemente edificada a finales del siglo X. El templo está formado por una sola nave cubierta por un entramado de vigas de madera y un ábside semicircular , cuyo interior está decorado con pinturas neorománicas elaboradas durante la última restauración. Dicen que este es el lugar donde vivió el ermitaño Moí, que más tarde se convirtió en santo.
Para volver hacia el castillo, cogemos la pista que sale de Sant Moí dirección la Farga de Bebié. La pista sale del límite del Parque y nos lleva a las casillas de la Farga, que atravesamos por el medio y subimos las escaleras que nos llevan a la vía del tren. Seguimos a mano izquierda hasta haber cruzado el puente. Pasado el puente de la vía, el camino sigue a la izquierda y llega a la Farga de Bevié. Entramos en la colonia por la antigua carretera nacional 152 y seguimos hasta encontrarnos el puente que cruza el río Ter. Cruzamos el puente y seguimos a la izquierda, el camino nos llevará a la estación de tren. En este punto nos encontramos con el GR 210 Camino junto al Ter el que ya no dejaremos hasta el final del itinerario.
Desde la estación de tren de la Farga de Bevié seguimos la carretera de la izquierda y unos metros adelante pasamos por medio de las casas del Solell. Continuamos recto y encontramos que el camino se convierte en un pequeño sendero que entra de nuevo en el Parque y sube hasta la fuente de Planeses. Desde aquí el itinerario sigue por pista hasta encontrar el puente de fuente Codineta. Pasado el puente que cruza el arroyo, la pista hace una curva muy marcada a la izquierda; a la derecha, nos queda la vía del tren. Tomamos el sendero que sube y que nos subirá directamente al aparcamiento del castillo de Montesquiu.
Punts d'interès
Cabanya del Castell
La Cabanya del Castell, antiga cort, paller i magatzem per estris de camp, a tocar de la masoveria, és avui dia un centre d'exposicions temporals, dedicat a mostrar l'obra d'artistes de diferents disciplines (pintura, escultura, fotografia,...), tant de la comarca com de fora.
El bosc de pi roig
El pi roig és un arbre abundant a les terres del Prepirineu i forma importants boscos que també arriben fins a les planes altes interiors i fins a algunes serres prelitorals.
El seu nom prové de la tonalitat rogenca de l'escorça. Els troncs de pi roig, sovint força alts i drets, han estat utilitzats tradicionalment per a la construcció o com a pals per a les línies elèctriques o telefòniques. Això fa que l'home hagi propiciat l'extensió d'aquest arbre, que ha arribat a ocupar
vessants que habitualment ocupaven les rouredes. El sotabosc és format
bàsicament per boix i ginebró, i hi sovintegen alguns exemplars de roure.
El castell de Montesquiu i els jardins
El castell de Montesquiu va ser de fet un casal fortificat, utilitzat pels senyors del feu del Bisaura a manera d'avançada del castell de Santa Maria de Besora. Es té constància que al final del segle XIII ja existia, tot i que de ben segur la construcció originària és anterior. Al segle XIX el castell va passar a mans no nobiliàries i des de l'any 1976, per expressa voluntat del seu darrer propietari, Emili Juncadella, el castell i la finca són propietat de la Diputació de Barcelona, que l'any 1986 els va promoure com a espai protegit. Els jardins que envolten el castell configuren un entorn atractiu, bé amb les coníferes de la zona més baixa o bé amb l'enjardinament més clàssic de la zona més propera a l'edificació.
El gorg del Pla de l'Hort
La riera de la Solana, prop de la casa del mateix nom, forma en aquest indret el petit gorg del Pla de l'Hort. Aquesta riera també és coneguda amb el nom de riera del Mall dels Ferrers, per les cases de ferrers que hi havia a la capçalera. A causa del clima humit d'aquestes contrades, vessa aigua tot l'any a la riba esquerra del riu Ter, tot i que no deixa de tenir un cert règim torrencial, amb sobtades crescudes, sobretot després de les tempestes de final d'estiu. La presència de l'aigua afavoreix una vegetació pròpia dels marges de rius i torrents: salzes, verns i plàtans, i alimenta diverses fonts, com ara la font del Plàtan, que es troba al costat de la riera, aigües avall.
Font Codineta
Sota el pont, en un racó frescal, molt agraït a l'estiu però fred i humit a l'hivern, brollava la font Codineta (actualment la font no existeix i només queda el topònim). En aquestes serres el règim de pluges és bastant regular i fa que no hi hagi llargs períodes de sequera. A més, les conques excavades per les rieres en les roques sedimentàries, margues, gresos i calcàries, afavoreixen l'existència de fonts prop dels torrents i les rieres.
La riera de la Solana
La riera compta amb una passera de fusta. És un lloc que té força atractius fotogràfics.
Masoveria del Castell
La Masoveria del Castell és actualment la seu de l'oficina del parc, un equipament de suport administratiu que facilita la relació entre els ajuntaments dels municipis del parc, els seus habitants i l'administració gestora, així com també amb els visitants.
Montesquiu
El poble de Montesquiu, primer com a barri de Sant Quirze de Besora i després com a municipi independent des del 1936, es va desenvolupar a partir del final del segle XIX al ritme que marcava el creixement de la fàbrica tèxtil de la Farga de Bebiè. També han tingut importància les dues antigues fàbriques de carbur, una de les quals, avui convertida en central hidroelèctrica, es pot veure, des d'aquest punt, a la riba esquerra del riu Ter.
Comentaris (1)
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
Bon dia! vull que aquesta ruta, i pot ser que el sentit de la ruta no concorda amb el texte?