Sadernes - Sant Aniol - Sadernes

Continuo amb les rutes clàssiques de l’entorn gironí. Aquesta vegada, Sant Aniol d’Aguja a l’Alta Garrotxa.
És una ruta d’anada i tornada, que surt des del municipi garrotxí de Sadernes, i va seguint pràcticament tota l’estona la riera de Sant Aniol. Us diria que no té pèrdua tot i les moltes i diverses senyalitzacions que hi ha al llarg de la ruta a vegades no ho poden fàcil.
Jo sempre havia caminat aquesta ruta a la primavera o a l’estiu, perquè banyar-se en aquestes gorges és una sensació molt refrescant i engrescadora. Però aquesta vegada l’he caminada a la tardor, just quan les fulles comencen a canviar de colors. I la veritat és que entre els colors de l’aigua, de les fulles i dels arbres és realment una explosió de colors! I això que no era plena tardor! Ara ja sé que hi he de tornar una vegada més.
La ruta és fàcil i senzilla si te l’agafes “xino-xano”. Segueix primer la pista que surt des de Sadernes i pel costat d Sant Cecília. Després, `poc a poc es va convertit en caminet. Això sí, sempre molt segur.
No us deixeu perdre el pont –encara empedrat- d’en Valentí que contrasta amb els ponts penjats que van creuant per sobre la riera. Segur que per més d’un, convertirà la passejada en tota una aventura. Per qui li faci respecte, tingueu clar que són molt segurs; i si el respecte (més que la por) us atura, passeu-lo d’un a un i veureu que pràcticament ni es belluga!
Seguint el camí que us proposo, s’accedeix la l’església entrant per darrera i passant pel costat de l’absis. L'església de Sant Aniol d'Aguja és un edifici romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1983. He llegit que per l'interior de l'església, a través d'una baixada amb graons i rampa, s'accedeix a una cripta; sembla ser que és una capella subterrània excavada a la roca, coneguda com la cova de l'Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradició, propietats curatives per a molts mals. No vaig provar aquesta aigua però sí vaig buidar la cantimplora per omplir-la amb l’aigua de la font de Sant Aniol. Boníssima.
Caminar a la tardor té la desavantatge que els dies són curts. Així que no vam poder fer gaire més que, menjar ràpid l’entrepà i recular perquè no ens empaités la foscor.
Arribat al punt de sortida, un cafè amb llet a l’Hostal de Sadernes ens va deixar com nous per reprendre el camí, aquesta vegada amb cotxe.