ROC BENEÏDOR

El passat dissabte 22 d’abril vam fer la sortida de la secció de muntanya al Roc Beneïdor de 1.681 m. (Alt Urgell), ja la teníem prevista fa uns mesos i vam tenir que anul·lar-la per mal temps. Vam començar a caminar des de l’ermita de San Vicenç a la sortida del poble d’Estamariu (Alt Urgell). Iniciem la caminada per una pista en baixada que al cap d’una estona ja es converteix en senderol per creuar per un pont romànic, el riu Bescaran, aquí mateix també queden les restes d’un antic molí, vegetació abundant durant la baixada i al inicar la remuntada a l’altre vessant. A mesura que anem pujant, vistes molt maques del poble d’Estamariu i primeres muntanyes a la vista, La Torreta de l’Orri i Montsent de Pallars, passem de senderol a un tros per pista i abans de tornar a senderol de nou, ens surt davant nostra un dels espectacles de la sortida, la cara nord del Cadí nevada que no deixarem de veure fins que arribem al cim del Roc Beneïdor. Però encara ens queda una estona de pujada constant, la vegetació ara és més seca i també una mica pedregosa, passem per una antiga pedrera, veiem alguns pins morts pensem per l’eruga processionària però passem per tot tipus de vegetació, matolls i bosquets de pins sans fins a una clariana final des d’on arribem al cim. Ara se’ns amplia la vista de muntanyes, muntanyes d’Andorra, Monturull, Tossa Plana de Lles, Mirador del Pla de la Llet, Puigmal, Tossa d’Alp, Penyes Altes del Moixeró i els cims i canals de tota la cara nord del Cadí, el Roc Beneïdor és un cim no gaire alt però té una situació privilegiada. Desprès d’una estona admirant el paisatge, iniciem el desens per buscar una pista que remuntarem fins arribar al Dolmen de la Cabana del Moro, on vam dinar i relaxar-nos una estona. El descens des d’aquí el fem ràpid, primer per pista, travessem una zona d’explotació forestal no gaire maca i polsegosa, ara ja de nou per senderol tornem a trobar força vegetació frondosa a mesura que baixem, creuem primer el torrent del Coll del Jou i al cap d’una estona amb descens acusat tornem a creuar el riu Bescaran per un nou pont romànic però més amunt que el del matí, una vegada creuat, per l’altre vessant, hem d'anar pujant per salvar les parets rectes que baixen fins el riu Bescaran i que ens portarà de nou a l’ermita romànica de San Vicenç, que sense tenir-ho previst ens obren i podem visitar com a final de la sortida.