Megalític al Barranc de la Coma del Infern, 19-NOV-16

Al poble de Vilajuïga i Pau, a la serra de Rodes, hi ha un grup molt notable de sepulcres megalítics, que són al voltant de la Coma de l’Infern.


Ens tornem a endinsar en el món dels nostres primers avantpassats, i per fer-ho triem un paisatge ple de testimonis silenciosos que han perdurat al llarg dels segles fins als nostres dies.
La serra de l'Albera té un encant especial, malgrat que ha sigut molt castigada pel foc. Escollim la ruta dels dòlmens de Vilajuïga i Pau.
Les primeres passes del nostre camí ja ens confirmen que la nostra elecció té recompensa: el costerut caminet està protegit a banda i banda per una paret seca que no ens deixa indiferents. Totes les pedres sembla que hagin estat escollides per ocupar el seu lloc encaixant a la perfecció! Culmina amb unes lloses planeres que protegeixen el mur i li donen un aire majestuós. Sens dubte els pagesos que conreaven aquelles terres varen fer una fantàstica obra d'enginyeria civil!
En alguna de les lloses de la paret trobem petites cassoletes, inscultures gravades per civilitzacions llunyanes que ens faciliten la imaginació!
La pujada és costeruda, però custodiats pels murs arribem al dolmen del Garrollar, un sepulcre de corredor datat entre els segles IV i II a.C., i aprofitat com a barraca d'olivar.
Reprenem el camí ascendent fins arribar al dolmen de la Talaia i a pocs metres més amunt, el de les Ruïnes, tots amb la mateixa estructura , grandària similar i encarats al sud oest.
La pendent es fa més forta i després del petit esforç som recompensats amb el dolmen de la Carena. El conjunt megalític no és diferent als altres que hem visitat, però el lloc té un encant especial: asseguts dins la barraca podem contemplar el sol reflectit a la Badia de Roses. Sens dubte l'home primitiu va descobrir un indret màgic on poguéssin descansar els seus éssers més estimats.
Deixem l'indret amb recança, però encara queda molta ruta per descobrir!
Anem carenant fins arribar a peu de carretera, on trobem un conjunt d'inscultures i reguerons , alguns força erosionats.
Aquí tenim uns petits dubtes del camí que hem de seguir, doncs sortim de la ruta inicial, molt ben indicada per cert, per pujar fins al dolmen del Mas Margall, i ho fem camp a través per no passar per la carretera.
És una llàstima que s'hagi volgut reconstruïr, segur que amb molt bona intenció, però crec que no calia emporlanar el sòl de la cavitat....! Dalt al puig podem veure un conjunt d'Inscultures.
Baixem per un corriolet, travessem la carretera i ens tornem a trobar un altra "restauració", aquesta vegada més flagrant encara: el dolmen de les Vinyes Mortes I.
Prenem el camí de baixada amb tots els sentits posats en el nostre equilibri, ja que el desnivell és molt pronunciat i el corriol molt tècnic.
En un costat del camí ens trobem el dolmen Caigut II, que com el seu nom indica, les lloses que aguantaven la coberta s'han desplaçat a un costat i la coberta ha caigut.
Seguim amb els nostres equilibris de baixada i ens desviem un moment del nostre camí per seguir un trencant a la dreta i anar a visitar el dolmen Caigut I.
Aquest encara conserva dempeus dues lloses laterals i una de posterior.
Desfem el camí per tornar al corriol principal, baixem una mica més i durant uns metres podem caminar sense desnivell fins que arriba una pujadeta que ens durà a la cova del Cau del Llop, un bon aixopluc per pagesos i caminants, i un indret funerari per l'home prehistòric.
Ara ja tot és baixada, cada vegada més sau, i les nostres cames ho agraeixen!
Passem pel costat del dolmen del Barranc, difícil d'apreciar al estar ple d'esbarzers. Aquí és on ens preguntem per què no es destinen més recursos a netejar aquest entorn en comptes "d'arreglar" dòlmens amb portland.... :-(
Ja a la part final del nostre recorregut anem resseguint una petita riera fins a trobar-nos amb el darrer dolmen, el de la Vinya del Rei. Conjunt atípic per la seva ubicació, però d'una gran bellesa.
Gastem els darrers metres d'aquesta fantàstica ruta resseguint la riera de la Coma de l'Infern entre pedra seca i petits gorgs.
Ens ha acompanyat un temps molt suau, més de primavera que de tardor.

Fins la propera!

Cuca i Monti