Activitat

Carros de Foc Plus 3. Refugi del Pla de la Font-Refugi del Gerdar

Descarrega

Fotos de la ruta

Foto deCarros de Foc Plus 3. Refugi del Pla de la Font-Refugi del Gerdar Foto deCarros de Foc Plus 3. Refugi del Pla de la Font-Refugi del Gerdar Foto deCarros de Foc Plus 3. Refugi del Pla de la Font-Refugi del Gerdar

Autor

Estadístiques de la ruta

Distància
9,78 km
Desnivell positiu
650 m
Dificultat tècnica
Moderat
Desnivell negatiu
1.169 m
Altitud màxima
2.646 m
TrailRank 
38
Altitud mínima
1.495 m
Tipus de ruta
Només anada
Temps
3 hores 49 minuts
Coordenades
2069
Data de pujada
16 de desembre de 2021
Data de realització
d’octubre 2021
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix

a prop de Espot, Catalunya (España)

Vista 647 vegades, descarregada 45 vegades

Fotos de la ruta

Foto deCarros de Foc Plus 3. Refugi del Pla de la Font-Refugi del Gerdar Foto deCarros de Foc Plus 3. Refugi del Pla de la Font-Refugi del Gerdar Foto deCarros de Foc Plus 3. Refugi del Pla de la Font-Refugi del Gerdar

Descripció de l'itinerari

[CA]  Carros de Foc Plus 3. Refugi del Pla de la Font-Refugi del Gerdar





El complement de la travessa Carros de Foc que descrivim rep el nom de Carros de Foc Plus. Afegeix tres etapes a les cinc que fins ara havien constituït el trajecte troncal de la ruta i dos refugis més on pernoctar, el de Gerdar i el del Pla de la Font. Part del nou recorregut és realment exigent i poc freqüentat, fet que contras-ta amb la major afluència que rep l’itinerari tradicional.

L’itinerari franqueja dos ports de muntanya, el d’Amitges, especialment feréstec i solitari i on s’ascendeix i es baixa per vastes tarteres, i el de Fogueruix, més verd i amable malgrat l’abruptesa del seu vessant meridional. Per si sol, ofereix prou incentius i al·licients com per justificar-ne el recorregut de forma independent. Desta-quem la contemplació de la cascada de Gerber, dels nombrosos estanys de diferent grandària, com el de Gerber i el Gelat, el recorregut de la vall i la visió de les agulles d’Amitges des d’una perspectiva diferent a l’habitual, el goig de caminar pels extensos prats herbats del pla de la Font, l’avetosa de la Mata de València i imponent panoràmica de l’entorn muntanyenc en coronar el pic del Pinetó, de 2.647 m d’altitud.

S’ha dividit el recorregut en tres etapes partint del refugi del Gerdar, de fàcil accés en automòbil, i descrit en el sentit contrari al de les agulles del rellotge. Les distàncies i desnivells efectuats de cada jornada són viables per a un excursionista amb experiència en alta muntanya i bon sentit de l’orientació. Cal tenir present que fins a ben entrat l’estiu podem trobar neu i gel a les zones més elevades com els colls d’Amitges i de Fogueruix. No disposa de senyalització pròpia, per la qual cosa caldrà seguir les fites que ens trobem, les marques del GR 11, variant inclosa, i altres de grogues de camins locals amb qui comparteixen trajecte.


Ruta senyalitzada.




Una agradable ascensió pel frondós bosc de la Palomera entre pins negres i molsa ens porta a la plana d’Aires, un magnífic i aeri altiplà herbat que precedeix l’ascensió del Pinetó, gran atalaia de les Agudes, el pic de Roca Blanca, la feréstega canal del Tonedor i la vall de l’Escrita. Baixem fins a l’estany Llong per un territori molt rocallós i inhòspit. El descens continua per la pregona vall de Cabanes, on, a la seva capçalera, podem visitar el popular estany Negre, amb un illot arbrat a tocar de la seva riba oriental, i, més avall, l’esplendorosa Mata de València, avetosa de la vall d’Àneu que és la més extensa del Pirineu català.

0,00 km (2.015 m). Refugi del Pla de la Font. Es desfà el darrer tram de l’etapa anterior remuntant cap al S fins a l’últim encreuament (pal indicador; km 0,25, 2.065 m), on ara es gira a la dreta (SW/W) per un sender que es dirigeix al coll del Pinetó seguint marques grogues en suau pujada per dins del bosc de la Palomera, a la serra del Pago. Se surt del boscam i s’accedeix a un vast prat situat a la carena: la plana d’Aires o la Palomera. A partir d’aquí, s’ascendeix més fortament cap a ponent pel llom de la muntanya fent amples ziga-zagues amb extenses vistes al S de la vall de l’Escrita. Després d’un pronunciat revolt al planell de Mil Potros, es remunta per la carena (W) per un camí més rocós fins al Pinetó.

3,58 km (2.647 m), 1 h 45 min. Pic del Pinetó. Es descendeix per la carena (SW; franges de color groc i fites) per un terreny molt pedregós i inestable fins al coll del Pinetó (km 3,86, 2.553 m; rètol del parc nacional), des d’on es tomba a la dreta (NW) canviant el sentit de la marxa de la ruta. Més avall, el descens se suavitza, el ferm esdevé més herbós i amb menys rocam i es retroba la presència del pi negre.

5,04 km (2.323 m), 2 h 20 min. Bifurcació. Es conflueix amb el camí provinent de coma Negra i la collada de Bassiero (W), que es pren a la dreta (NE). Es passa pel costat d’un estanyol (E), es creua una tartera de grans dimensions i s’accedeix a l’estany Llong (km 5,64, 2.230 m), als peus del Tèsol (E; 2.699 m): cal vorejar-lo per la seva riba occidental. Després d’una curta pujada des del seu extrem nord, s’inicia una llarga baixada en direcció N/NE per l’angosta i boscosa vall de Cabanes.

6,39 km (2.155 m), 2 h 41 min. Bifurcació a la font del Carrer (pal indicador). El desviament de l’esquerra (W) porta en 10 minuts a l’Estanyoleta i l’estany Negre, de molt recomanable visita. Es continua davallant cap al N tot flanquejant el vessant oriental de la vall de Cabanes, al principi arran d’un esvelt penya-segat i més endavant per un relleu menys accidentat i més boscós.

7,56 km (1.880 m), 3 h 09 min. Bifurcació al Forat de Cabanes o Bado de Dalt (pal indicador). Es deixa un sender a la dreta (E), que mena al pas del Coro i al refugi del Pla de la Font, i es travessa el riu de Cabanes (W) per un pont de fusta resseguint després el seu curs per l’esquerra tot descendint en direcció NE. Es franqueja una petita tartera i es prossegueix baixant pel Pletiu de Cabanes, un paratge molt frondós i amb molta flor. Es retroben els senyals grocs i les balises de fusta. Més avall, a la Costa Solana, el pendent s’accentua i s’entra en una bucòlica avetosa, les reminiscències occidentals de la Mata de València, d’una gran extensió i enorme vàlua ecològica. Prosseguim baixant cap al N sempre per l’esquerra del riu.

9,46 km (1.513 m), 3 h 47 min. Bifurcació (pal indicador). Finalment, desemboquem a un revolt de la carretera del Gerdar, on hi ha habilitat un aparcament, que agafem planerament a la dreta (NW) fins a tornar al refugi.

9,78 km (1.498 m), 3 h 50 min. Refugi del Gerdar. Fi de la tercera i última etapa de la variant Carros de Foc Plus.









[ES]  Carros de Foc Plus 3. Refugi del Pla de la Font-Refugi del Gerdar





El complemento de la travesía Carros de Foc que describimos recibe el nombre de Carros de Foc Plus. Añade tres etapas a las cinco que hasta ahora habían constituido el trayecto troncal de la ruta y otros dos refugios donde pernoctar, el de Gerdar y el del Pla de la Font. Parte del nuevo recorrido es realmente exigente y poco frecuentado, lo que contrasta con la mayor afluencia que recibe el itinerario tradicional.

El itinerario franquea dos puertos de montaña, el de Amitges, especialmente salvaje y solitario y donde se as-ciende y baja por vastos pedregales, y el de Fogueruix, más verde y amable a pesar de lo abrupto que resulta su vertiente meridional. Por sí solo, ofrece suficientes incentivos y alicientes como para justificar su recorrido de manera independiente. Destacamos la contemplación de la cascada de Gerber, de los numerosos estanques de diferente tamaño, como el de Gerber y el Gelat, el recorrido del valle y la visión de las agujas de Amitges desde una perspectiva diferente a la habitual, el gozo de caminar por los extensos prados herbados del Pla de la Font, el gran bosque de abetos de la Mata de Valencia y el imponente panorama del entorno montañoso al coronar el pico del Pinetó, de 2.647 m de altitud.

Se ha dividido el recorrido en tres etapas partiendo del refugio de Gerdar, de fácil acceso en automóvil, y se ha descrito en el sentido contrario al de las agujas del reloj. Las distancias y desniveles realizados de cada jornada son viables para un excursionista con experiencia en alta montaña y buen sentido de la orientación. Hay que tener presente que hasta bien entrado el verano podemos encontrar nieve y hielo en las zonas más elevadas como los collados de Amitges y de Fogueruix. No dispone de señalización propia, por lo que habrá que seguir las metas que nos encontramos, las marcas del GR 11, variante incluida, y otras amarillas de caminos locales con quienes comparten trayecto.

Ruta señalizada. .





Una agradable ascensión por el frondoso bosque de La Palomera entre pinos negros y musgo nos lleva a la llanura de Plana d’Aires, una magnífica y aérea meseta de hierba que precede a la ascensión del Pinetó, gran atalaya de Les Agudes, el pico de Roca Blanca, la salvaje canal del Tonedor y el valle de la Escrita. Bajamos hasta el lago Llong por un territorio rocoso e inhóspito. El descenso continúa por el profundo valle de Cabanes, donde, en su cabecera, podemos visitar el popular Estany Negre, con un islote arbolado junto a su orilla oriental, y, más abajo, la esplendorosa Mata de València, abetal del valle de Àneu que es el más extenso del Pirineo catalán.

0,00 km (2.015 m). Refugio del Pla de la Font. Se deshace el último tramo de la etapa anterior remontando hacia el S hasta el último cruce (palo indicador; km 0,25, 2.065 m), donde ahora se gira a la derecha (SW/W) por un sendero que se dirige al collado del Pinetó siguiendo marcas amarillas en suave subida por dentro del bosque de la Palomera, en la sierra del Pago. Se sale del bosque y se accede a un vasto prado situado en la cresta: la llanura de la Plana d’Aires o la Palomera. A partir de aquí, se asciende más fuertemente hacia poniente por el lomo de la montaña haciendo amplios zigzags con extensas vistas al S del valle de l'Escrita. Después de una pronunciada curva en el plano de Mil Potros, se remonta por la cresta (W) por un camino más rocoso hasta el Pinetó.

3,58 km (2.647 m), 1 h. 45 min. Pico de El Pinetó. Se desciende por la cresta (SW; franjas de color amarillo y mojones) por un terreno pedregoso e inestable hasta el collado del Pinetó (km 3,86, 2.553 m; rótulo del parque nacional), desde donde se tumba a la derecha (NW) cambiando el sentido de la marcha de la ruta. Más abajo, el descenso se suaviza, el firme se vuelve más herboso y con menos roca y se reencuentra la presencia del pino negro.

5,04 km (2.323 m), 2 h. 20 min. Bifurcación. Se confluye con el camino proveniente de coma Negra y el collado de Bassiero (W), que se toma a la derecha (NE). Se pasa junto a un estanque (E), se cruza una tartera de grandes dimensiones y se accede al lago Llong (km 5,64, 2.230 m), a los pies del Tèsol (E; 2.699 m): es preciso bordearlo por su orilla occidental. Después de una corta subida desde su extremo norte, se inicia una larga bajada en dirección N/NE por el angosto y boscoso valle de Cabanes.

6,39 km (2.155 m), 2 h. 41 min. Bifurcación en la fuente Del Carrer (palo indicador). El desvío de la izquierda (W) lleva en 10 minutos a los lagos de Estanyoleta y Estany Negre, de muy recomendable visita. Se sigue descendiendo hacia el N flanqueando la vertiente oriental del valle de Cabanes, al principio a raíz de un esbelto acantilado y más adelante por un relieve menos accidentado y más boscoso.

7,56 km (1.880 m), 3 h. 09 min. Bifurcación en el Forat de Cabanes o Bado de Dalt (palo indicador). Se deja un sendero a la derecha (E), que conduce al paso del Coro y al refugio del Pla de la Font, y se cruza el río de Cabanes (W) por un puente de madera siguiendo después su curso por la izquierda descendiendo en dirección NE. Se franquea una pequeña tartera y se prosigue bajando por el Pletiu de Cabanes, un paraje muy frondoso y con mucha flor. Se reencuentran las señales amarillas y las balizas de madera. Más abajo, en la Costa Solana, la pendiente se acentúa y entra en un bucólico abetal, las reminiscencias occidentales de la Mata de Valencia, de una gran extensión y enorme valía ecológica. Proseguimos bajando hacia el N siempre por la izquierda del río.

9,46 km (1.513 m), 3 h. 47 min. Bifurcación (palo indicador). Finalmente, desembocamos en una curva de la carretera del Gerdar, donde hay habilitado un aparcamiento, que tomamos llanamente a la derecha (NW) hasta volver al refugio.

9,78 km (1.498 m), 3 h. 50 min. Refugio de Gerdar. Fin de la tercera y última etapa de la variante Carros de Foc Plus.





Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.