Activitat

Reus-coll de la Batalla-la Mussara (antenes)-Serra del Pou-l'Aixàviga-Mont-ral-Pedreres-R.Glorieta-Alcover-Reus

Descarrega

Fotos de la ruta

Foto deReus-coll de la Batalla-la Mussara (antenes)-Serra del Pou-l'Aixàviga-Mont-ral-Pedreres-R.Glorieta-Alcover-Reus Foto deReus-coll de la Batalla-la Mussara (antenes)-Serra del Pou-l'Aixàviga-Mont-ral-Pedreres-R.Glorieta-Alcover-Reus Foto deReus-coll de la Batalla-la Mussara (antenes)-Serra del Pou-l'Aixàviga-Mont-ral-Pedreres-R.Glorieta-Alcover-Reus

Autor

Estadístiques de la ruta

Distància
56,58 km
Desnivell positiu
1.180 m
Dificultat tècnica
Moderat
Desnivell negatiu
1.166 m
Altitud màxima
954 m
TrailRank 
35
Altitud mínima
123 m
Tipus de ruta
Només anada
Temps
5 hores 46 minuts
Coordenades
4676
Data de pujada
7 de novembre de 2020
Data de realització
d’octubre 2020
Comparteix

a prop de Reus, Catalunya (España)

Vista 189 vegades, descarregada 9 vegades

Fotos de la ruta

Foto deReus-coll de la Batalla-la Mussara (antenes)-Serra del Pou-l'Aixàviga-Mont-ral-Pedreres-R.Glorieta-Alcover-Reus Foto deReus-coll de la Batalla-la Mussara (antenes)-Serra del Pou-l'Aixàviga-Mont-ral-Pedreres-R.Glorieta-Alcover-Reus Foto deReus-coll de la Batalla-la Mussara (antenes)-Serra del Pou-l'Aixàviga-Mont-ral-Pedreres-R.Glorieta-Alcover-Reus

Descripció de l'itinerari

Ruta amb gran atractiu per a pujar a Mont-ral passant per la Mussara i retornar baixant a Alcover per les pedreres i la vall del Glorieta. Feta quan encara no estàvem amb els confinaments municipals de cap de setmana.

Des de Reus enfilem un camí cap a Almoster que encara no havia fet mai i he conegut gràcies a un company. Aquest camí al final s’uneix al dels Cinc Ponts i és bo i bastant directe. Des d’Almoster ja seguim el camí del Picarany i Mas del Víctor fins enllaçar amb el camí de Prades que seguim fins el coll de la Batalla.
Avui des del coll per arribar a l’ermita de Mas d’Anguera, en comptes de fer la pujada habitual cap a les vinyes he volgut probar un camí diferent, no sabría que dir-vos si la variant ha sigut millor o pitjor que pujar per les vinyes (parlant de duresa es clar, pel que fa al paisatge millor per les vinyes)…. Hem tirat avall direcció Vilaplana fent un tram de carretera i hem agafat una pista a mà dreta que s’enfila fort o molt fort amb trams realment de molta pendent (fins 22-23%) que per sort està en bona part cimentada. Hi ha un tram on no hi ha ciment i està bastant trencat, allà al final ha calgut baixar i empényer uns metres. S’arriba als voltants de l’ermita del Mas d’Anguera i cal agafar la pista que va pujant progressivament i ens porta a la carretera de la Mussara, just davant les escales del camí de la Font del Llop.
Es va per la carretera pujant progressivament i fent revolts durants 5,8 km, és una pujada distreta amb bones vistes i tampoc no es fa molt pesat el tram d’asfalt.
En arribar al coll de les Llebres (que és a pocs metres de la carretera d’accés a les antenes) deixem la carretera de la mussara i prenem un camí ample a mà dreta que va baixant suaument i s’endinsa al bosc.
Després es deixa aquesta pista i s’agafa un senderó tot ciclable i molt bonic que passa entre abundant vegetació de boixos, pins, un single-track (com algú diría) amb el pas just per anar en bici i que ens endinsa a l’obaga del bosc de Maideu. Es creua el GR-65-5 que porta del coll de la Mussara (cruïlla de carreteres) a l’Albiol i es segueix per un tram de camí estret baixant (hi havia un cartell on avisa de bous pasturant però actualmente crec que ja no n’hi ha cap) amb algun tram algo espatllat on cal vigilar, creuar un barranquet i després tornar a pujar per camí més ample fins trobar la pista de la Serra del Pou que seguirem per la dreta, coincideix el seu traçat amb l’antic camí de l’Artiga de Mill.
Aquest camí es va fent estret i és bastant pedregós, al final és gairebé una trialera, però té la gràcia de passar per un bosc molt espès que li dóna un aire feréstec i solitari.

Es deixa el trencant del senderó que baixa pel grau del Malpàs i es va pel camí/pista de l’esquerra que ara puja lleugerament per a tornar a baixar després fort (cal parar compte) fins a l’Aixàviga amb un ferm rocós bastant malmès i amb molta pedra.

L’Aixàviga és un veïnat o entitat de població que pertany al municipi de Mont-ral. El poblet sembla que té origen medieval i actualment encara conserva molt bé la fesomia d’aquesta època amb un únic carrer empedrat i les cases arrenglerades a cada costat. Segons la Viquipèdia una de les cases que té portal adovellat i finestrals fou la residencia d’estiu dels Comtes de Prades.
Just en arribar al poblet trobem una font, tot i que no feia massa bona fila hem omplert aigua de la font per que anàvem secs (un cartell avisa de que no és potable) i no ha passat res…
Sortim de l’Aixàviga deixant la carretera d’accés al poblet i agafant un senderó a la dreta que baixa i passa vora uns camps i després més enllà es fa un camí més ample i es deixa a l’esquerra un trencall que porta a la carretera.
Seguim entre camps de conreu, direcció NE, tenint al costat esquerre més enlairat el veïnat del Bosquet i davant nostre encara una mica lluny el turó amb el poble de Mont-ral i la seva església situada al capdamunt.
Més endavant es passa pel costat d’un maset i al cap de poc es troba una pista

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.